A la Reserva de la Biosfera del Montseny hi ha quasi 900 fonts identificades. N’hi ha d’urbanes i de boscanes, de portentoses i de tímides, de generoses i de les que en prou feines en ragen gotetes d’aigua. N’hi que estan amagades, i d’altres s’han perdut. Són moltes, quasi dos fonts per quilòmetre quadrat, però el veritable encant de les fonts del Montseny no és tant el seu nombre elevat, sinó lo variades que són.

Hi ha fonts a gran altitud com la dels Cims de Viladrau i la de Coll Pregon. Algunes són  agradoses com la font Fresca de Sant Pere de Vilamajor i la de les Bardisses de Cànoves. Existeixen fonts humitoses com la de Can Viader Vell de Gualba i la de Passavets a la vall de Santa Fe. També hi ha fonts romàntiques com la Noguera Punxeguda del Figaró i la del Lleó d’Aiguafreda. Fonts històriques com la Sors de Seva. Algunes es troben a peu de pista com la font de la Teula de la Garriga i la del Pujol al poble del Montseny. Altres són captivadores com la de font de l’Avi de Sant Feliu de Buixalleu, o juganeres com la Pintoresca de Breda i la Canyonal de Riells. Misterioses com la font de l’Obra de Tagamanent i la dels Traginers d’Arbúcies. Fonts portentoses com la de Montserrat a Campins i la font Cabridella al Brull, i malauradament també fonts oblidades com la de Lourdes a Sant Esteve de Palautordera.

Al Montseny hi ha moltes fonts per les característiques granítiques del sòl, per l’elevada pluviometria, però sobretot perquè és un massís viscut. Al costat de cada caminoi, de cada masia i de cada ermita hi ha una font. A la plaça Major de cada poble no hi pot faltar la seva font. La font és la democràcia de l’aigua, és posar a l’abast de tothom un recurs imprescindible per la vida.

Al voltant de la fonts del Montseny trobarem falsia, heura, molses de menes diverses, aiguarola, creixen, miosotis…. i la generosa ombra de pollancres, verns, alzines, suredes, roures centenaris, immensos castanyers, i també algun til·ler o una sequoia despistada. A lo millor tindreu la sort de poder gaudir de la companyia d’alguna salamandra amb el seu caminar badoc, i en els bassals de l’entorn de la font observar els capgrossos de tòtil, de gripau o de granota.

Els que fa un temps que estem donant volts pel Montseny, ens adonem com de mica en mica els dolls d’aigua de les nostres fonts es van aprimant, les construccions que les ennoblien s’han anat degradant i arruïnant i, si ho comparem amb les antigues postals on la font era un element central de la vida, on es feien les fontades, on es dipositava el llegat cultural i natural de l’aigua, on els poetes cantaven els seus millors versos; comprenem que cal preservar aquests racons com a gènesi de coneixement popular.

Cal redescobrir la cultura de la font, caminant i passejant, per tornar a apreciar aquest valuós bé. Que tornin els poetes a les fonts! Que hi tornin els enamorats, les persones grans i els petits una altre vegada a jugar als xaragalls de la seva aigua. Evitem el declivi de les nostres fonts fent front a la societat de les preses i de l’aigua embotellada que ens ha tocat viure.

 

Òscar Farrerons
Estudiós del Montseny

There are no comments yet.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked (*).

one × three =