La fauna és molt rica al Montseny. Entre ella, destaquen les aus, que formen part d’aquest hàbitat.

Entre elles, avui us facilitem una relació de 10 ocells que et pots trobar al Montseny:

 

1.CARGOLET (Troglodytes troglodytes).

És un ocell molt petit, de l’ordre dels passeriformes. És el sol de les prop de 60 espècies de la seva família que viu al Vell Món. Tan sols és un ocell migrador en les parts nord de la seva distribució.El nom científic de “troglodytes” vol dir que viu en coves i es refereix a la seva habilitat de perseguir insectes fins al seu cau o esquerdes. Fa de 9 a 10.5 cm i té barres distintives.

 

 

 

 

 

2.GAIG ((Garrulus glandarius).

És un ocell de la família dels còrvids. Pel que fa a l’abundància, és comú i de comportament sedentari, i es distribueix arreu de la península Ibèrica.És un ocell de mida mitjana, d’uns 30 o 35 cm de longitud i una envergadura d’uns 53 o 59 cm.A més del seu característic crit (un estrident scaaaaacgg), posseeix un ample vocabulari, que inclou un sonor i ressonant quiu i un so cloquejant que pot ser imitació del de la garsa.El gaig és un ocell visible durant la major part de l’any. A l’època de cria és més silenciós i més difícil de veure, ja que s’escorre de branca en branca sota una densa coberta de fulles.

 

 

 

 

3. MALLERENGA BLAVA  (Cyanistes caeruleus o Parus caeruleus)

És un ocell de la família dels pàrids que habita tota mena d’arbredes, encara que no tant les de coníferes. És sedentària. Únicament no es troba en algunes zones desforestades. La seua dieta inclou majoritàriament insectes, en menor mesura fruits, gra i llavors, i en algunes ocasions pot arribar a menjar greix animal.És un ocell petit (11,5 cm) de diversos colors.

 

 

 

 

 

 

4.MALLERENGA CARBONERA (Parus major)

És una espècie d’ocell passeriformes de la família dels pàrids. És la més gran de les mallerengues (14 cm), inconfusible per la «corbata» negra, més marcada en els mascles, sobre el color groc del pit. Es pot observar sovint prop del terra quan cerca menjar o en els estrats baixos del bosc.

 

 

 

 

 

 

5.MALLERENGA CUALLARGA  (Aegithalos caudatus)

És un ocell insectívor distribuït per Euràsia, comú en tota mena de boscos oberts i amb abundant sotabosc. Té una cua molt llarga (7,5 cm) comparada amb la llargada total del cos (14 cm). El plomatge és una combinació molt vistosa de rosa, negre i blanc. Tant el mascle com la femella són iguals i les aus joves realitzen la muda completa cap al plomatge adult abans del primer hivern.

 

 

 

 

 

6.MALLERENGA EMPLOMALLADA (Lophophanes cristatus)

És un ocell de l’ordre dels passeriformes que és fàcilment identificable per tindre un llarg i punxegut plomall erèctil que corona el capell.La seva longitud és d’uns 11 cm i el pes oscil·la entre 9 i 13 g. L’ala és més llarga en el mascle, en el qual pot assolir 67 mm.

 

 

 

 

 

 

7.MERLA ((Turdus merula))

Mesura entre 18-25 cm, pesa entre 85-115 grams. El seu hàbitat és molt variat, és comuna a parcs i jardins, horts i fruiters, boscos caducifolis i de coníferes amb sotabosc, i llindars de camps amb arbres; és freqüent a vegetació de ribera i a qualsevol zona oberta, mentre tingui arbust on nidificar.Les merles no viuen en grup, bé que diversos ocells poden més o menys cohabitar en un hàbitat convenient fora del període de reproducció.

 

 

8.PICA-SOQUES BLAU (Sitta europaea)

És un passeriforme proveït de fortes ungles, la qual cosa li permet de grimpar amb gran facilitat pels troncs dels arbres.La seva silueta allargassada és perfilada pel bec, que palesa els seus hàbits i costums arborícoles.Es nodreix de fruits, àdhuc dels de coberta dura, com glans i avellanes. A l’estiu captura insectes i aleshores pot baixar a terra, on es desplaça fent saltirons.

 

 

 

9.PIT-ROIG (Erithacus rubecula)

És un ocell menut i relativament abundant al Països Catalans. Té el plomatge gris, amb el front, la gola i el pit d’un color roig carbassa. Mesura 14 cm, pesa entre 16 i 22 grams i pot arribar a viure 13 anys.És molt conegut perquè és del pocs ocells que és relativament sociable amb les persones (hemerofília) i els acompanya mentre feinegen al camp, al jardí o al bosc per aprofitar-se de les nostres activitats per trobar menjar. Una altra curiositat és que és dels ocells que més triga a descansar quan es fa fosc. Sembla que hi veu amb molt poca llum. Té un bec petit, precís, capaç per agafar les larves que menja.

És sobretot a l’hivern que es deixa veure pels pobles i ciutats, tot i que a certs llocs es passa la vida al costat de l’home.

 

 

 

10.VERDUM(Chloris chloris)

És una espècie comuna a la península Ibèrica. La seua mida és de 14-16 cm. Els mascles són de color verd groguenc, amb cridaneres taques negres a les ales i cua, les femelles són d’un color menys intens amb tonalitats marrons a la part posterior, sent les seues taques a les ales i cua de color groc pàl·lid. Les seues postes solen tenir de 3 a 8 ous. S’alimenten principalment de llavors i insectes. El seu cant és molt apreciat.

 

 

Fotografies: Arnau Mundet

Font: Viquipèdia

 

 

There are no comments yet.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked (*).